El pirata Barbacoa, el Zombie de les mandarines, els astronautes, les famílies i els acomiadaments...

Hola de nou i per darrer cop!

Avui és un dia molt trist, avui acaben les meves pràctiques i també aprofitaré per tancar aquest bloc.

La meva tutora ha convocat a les 5 de la tarda a tots els pares dels astronautes en una reunió en la que m’ha fet partícip.

La reunió ha tingut lloc a la pròpia aula. Si recordeu les meves pràctiques anteriors, la reunió s’havia realitzat en el menjador del centre, de forma que tots els pares i mares tinguessin prou cadires per asseure’s i fos un espai més obert. Aquest cop s’ha realitzat a l’aula, tal com vaig esmentar que seria més significatiu per als pares: al mateix espai on es desenvolupen els seus fills i filles, asseguts a les mateixes cadires.

L’aula s’ha disposat en forma d’assemblea, en rodona, de forma que tots ens vèiem les cares i podíem parlar per a tots. Això afavoreix molt més a l’hora de relacionar-se, ja que dona oportunitat per que tots els pares es vegin, fet que no passa sovint ja que hi ha nens que van en autobús i altres que queden a menjador.

Però a mi també m’ha servit molt per poder acomiadar-me de les famílies que m’han donat la oportunitat de poder aprendre amb els seus fills. I a ells, a conèixer-me, ja que molts havien escoltat el meu nom, però encara no m’havien vist. I encara que ha set un moment molt curt en comparació a tot el temps que porto amb els infants, he tingut oportunitat de parlar amb ells.

La meva tutora tenia alguns punts a comentar en la reunió: com és el treball per projectes, quin era el projecte de filosofia 3/18, entre altres. Després, alguns m’han volgut donar l’enhorabona i les gràcies per un detall d’acomiadament que els hi havia fet als astronautes. Aquest ha set el punt on la meva tutora m’ha dit que els hi expliqués allò que he fet.

Doncs bé, el meu detall d’acomiadament als astronautes ha set un conte on apareixien tots els nens i nenes del grup i un iman de nevera en forma de nau espacial amb el seu nom i la seva foto.

Al conte, a més dels infants apareixien dos personatges més: el pirata barbacoa i el zombie de les mandarines.

Això ha set el que he hagut d’explicar als pares, ja que aquests són dos personatges que han aparegut de diferents converses amb els infants. El primer, el pirata, durant la invenció d’un conte on hi havia un pirata al que van anomenar Barbacoa i la meva tutora i jo no vam poder aguantar-nos les ganes de riure per l’originalitat del nom.

El següent, el zombie de les mandarines, per un malentès mentre contàvem un conte. El conte es deia “el somni de la ballarina”. Quan vam preguntar si algú sabia què era un somni, una nena angles va dir que un zombie, com les monster high. Però no va acabar allí la cosa, perquè després d’explicar-ho, a meitat conte un nen va preguntar que en quin moment apareixia el zombie, fet que ens va fer riure sense poder parar de nou.

És per això que en aquest conte no podia faltar cap d’ells... i ja us podeu imaginar el riure dels pares quan els hi contava d’on havíen dortit... de fet us deixo el conte per a que el disfruteu...

NO ÉS UNA HISTÒRIA... ÉS LA HISTÒRIA! Hi havia una vegada, un pirata molt afamegat que es deia Pirata Barbacoa. Tenia tanta gana, tanta gana que va pensar que podria menjar... i se li va antullar una cosa que no sabia com es deia. En Barbacoa va començar a cridar: -           Vull menjar! Vull menjar!! Prop d’on vivia en Barbacoa hi havia una tribu astronauta formada només per nens i nenes que sentiren els seus crits. Tres d’ells, que es deien Judit, Lucas i Emma es van atracar i li van dir al pirata Barbacoa: -          Nosaltres tenim galetes... en vols una? En Barbacoa, agraït per la bona intenció dels nens els hi va dir: -          La vostra galeta m’al·lucina... però no es sembla al que jo volia! Els nens tornaren amb la seva tribu i explicaren a la resta el problema del pirata. Més tard, en Lluc, en Sergio i na Sara es trobaren un coco davall d’un cocoter mentre jugaven. Van pensar que potser aquell coco podria animar al pirata Barbacoa i van anar a cercar-lo. -          Pirata Barbacoa, hem trobat un coco! Te’l portem per animar-te! El pirata es va mirar aquell coco... però ni de lluny semblava allò que cercava! I donant les gràcies per la seva fruita els hi va dir als nens: -          El vostre coco m’al·lucina... però no es sembla al que jo volia! Els nens, doncs, tornaren amb la resta de la tribu per explicar que la idea del coco tampoc havia funcionat. Mentre els tres amics explicaven, na Nayara, na Andrea i a en Jacob van pensar que tenien uns iogurts deliciosos que havien anat a comprar. I es van apropar al pirata Barbacoa per oferir-li. El pirata, mirava el iogurt... però tampoc era allò que volia menjar. Així que agraït de nou per l’esforç dels nens els hi va dir: -          El vostre iogurt m’al·lucina... però no es sembla al que jo volia! Els nens tornaren amb la tribu per dir que el iogurt tampoc era el que en Barbacoa volia. A l’hora d’esmorzar, na Noa, n’Evan i na Hera van veure que a les seves carmanyoles hi havia maduixes. Van pensar que podrien oferir-ne un parell al pirata. N’agafaren una i s’acostaren a ell. El pirata va veure la maduixa i va dir que allò tampoc era el que volia i agraït de nou va dir: -          La vostra maduixa m’al·lucina... però no es sembla al que jo volia! Els amics tornaren amb la resta i digueren que la maduixa tampoc li servia al pirata. Preocupats per que en Barbacoa no es morís de gana, en Marc, na Martina i na Mar varen dir que provarien amb una cosa més senzilla, una que agradés a tots: un plàtan! Agafaren un plàtan i anaren a veure al pirata Barbacoa, que en veure el plàtan va dir als nens que encara que tingués el color de l’or i semblés un tresor, no era el que ell volia... i va acabar dient: -          El vostre plàtan m’al·lucina...però no es sembla al que jo volia! Contents, perquè almenys el color si havia convençut al pirata, els tres amics tornaren amb la resta de la tribu a contar-ho. Mentre, n’Amber, en Fernando i na Valèria havien estat cercant altres coses que poguessin agradar al pirata com ametlles, pizza, donuts... Es van decidir a dur-li una pizza. Estaven molt segurs que era allò el que volia menjar en Barbacoa. Però quan van arribar van veure que la cara del pirata cada cop era més trista i que la pizza tampoc l’estava animant. En Barbacoa els hi va dir: -          La vostra pizza m’al·lucina... però no es sembla al que jo volia! Decebuts per la resposta, els amics tornaren amb el grup i després d’una llarga assemblea, en Gabriel, na Érika i n’Andreu van pensar que potser el que volia era el què deia el seu nom... carn torrada! La tribu va començar a torrar costelles, hamburgueses, pollastre... i quan ho van tenir tot en Lorenzo i en Nicolás es van encarregar de dur-li. Però el pirata Barbacoa va tornar a posar pegues dient... -          Aquesta carn torrada m’al·lucina... però no es sembla al que jo volia! Els nens tornaren amb la tribu i tots enfadats començaren a preguntar-se que podria ser allò que volia menjar el pirata Barbacoa. Na Nora va cridar: -          Crec que jo sé que li pot agradar a en Barbacoa... el conec molt bé... li agraden les mandarines! En Nilo, molt sorprès va contestar: -          Ara ho dius!? I qui pot tenir mandarines? Na Amber i en Sergio ho tenien claríssim: -          El nostre amic, el Zombie de les mandarines!!! – cridaren els dos a la vegada. Tots els astronautes anaren a buscar al Zombie de les mandarines i li explicaren que el pirata Barbacoa tenia gana i en volia menjar. El Zombie, encantat, li va donar un parell i en Barbacoa aquest cop va cridar: -          Aquesta mandarina és clementina i em fascina!! Es això el que somiava que engolia!! Quan tots havien menjat i estaven feliços van fer una gran festa i van ballar la cançó dels astronautes estrellats. FI

Per això, i per acabar, les etiquetes seran CENTRE, per l’organització d’aquest a l’hora de fer les reunions de pares, què he vist que era molt més significatiu que a l’altre centre de pràctiques degut a la filosofia de centre que tenen: tots fem comunitat educativa. I què millor forma que mostrar als pares que hi formen part, fent-los partícips del propi context de desenvolupament? A més a més, cal esmentar que faciliten als pares de bessons, que en anar-ne a una en tenen a prou ja què els conceptes que es desenvolupen en aquestes reunions són els mateixos per a les dues aules.

També vull esmentar la competència de FAMÍLIES, no només per la seva obvietat, sinó perquè he de dir que m’he sentit molt bé explicant allò referent als personatges del conte. Els pares m’han acceptat molt bé en tot moment i he estat molt còmoda parlant amb ells i he pogut notar la confiança que ja tenien en mi. Una llàstima que tot acabi just avui... Espero que les meves vivències us hagin resultat entretingudes, perquè per a mi, encara que se m’ha fet molt curt, ha set un plaer compartir-les amb vosaltres, amb els astronautes, amb les seves famílies i amb la meva tutora.

Gràcies a tots els que heu format part d’aquestes pràctiques, per haver-me fet gaudir-les, per tot el recolzament rebut i per tot el què he pogut aprendre.

A reveure ciber-nautes! Ha set un plaer!

Petonets i... fins aviat!

Patricia Pinar Roig.

☺♥♫

 

Psicomotricitat... i aquest cop de debò!

Bon dia a tots!

Avui és un dia molt especial... perquè per fi he pogut fer una sessió de psicomotricitat! Com ja sabeu, en aquest centres desdoblen el dia que hi ha psicomotricitat i filosofia per a aprofitar millor el temps de filosofia amb el grup.

Però com ja vaig dir i prometre a l’altre entrada de psicomotricitat, us havia de presentar una sessió com a tal per mostrar-vos com ho fan en aquest centre. I encara que un poc tard, el dia ha arribat.

He demanat a la meva tutora si podia fer ella la segona sessió de filo del dia i jo anar a psicomotricitat. Tenia un poc d’angoixa per haver de perdre’m una de les sessions. Però també em feia molta il·lusió veure com ho fan a psicomotricitat.

Doncs bé, he de dir que la forma en què duen la psicomotricitat a la pràctica és exactament la mateixa que com es porta a terme en la teoria: sí, es pot!

A més a més, és molt interessant veure com els infants dels dos grups es relacionen en un espai i amb un joc tant desinhibidor com és el moment de psicomotricitat. Les relacions he vist que es veuen afavorides i, tenint en compte que els infants que tenen un joc insà no es troben al mateix grup, el context és ideal per al desenvolupament integral dels nens mitjançant el moviment. De fet, nens que pensava que serien molt dependents d’un altre company, en crear un grup heterogeni com aquest, es creen unes relacions de les que s’esdevenen uns tipus de jocs molt diferents a com estava a veure dintre de l’aula o al pati i què, curiosament, només hi tenen lloc al moment de psicomotricitat.

De fet la meva tutora em va advertir d’això mateix. La frase de fet va ser “hauries de poder veure més sessions de psicomotricitat i veuries com el mateix joc que han deixat en acabar la sessió, és amb el que comencen la següent”.

Hauré de creure-la, perquè de veres que sembla que els infants entren en un altre espai-temps totalment diferent que els fa treure tot allò que contenen a dintre durant la resta de dies. De fet, penso que potser seria profitós que tinguessin més sessions de psicomotricitat a la setmana. Però bé, també està molt bé que facin piscina un dia a la setmana tenint en compte que vivim a una illa i, quan anem a la platja, és millor que els nens tinguin certs coneixements de flotabilitat pel que pugui passar.

Amb tot això que us he contat avui, considero que les etiquetes han de ser: PSICOMOTRICITAT, òbviament perquè he pogut veure una sessió i tot el món tant interessant que s’hi esdevé. De fet, un cop n’he fet una, m’hauria agradat poder haver-ne vist més, perquè m’he quedat amb ganes de veure més sobre aquestes relacions, els jocs i allò que m’ha comentat la meva tutora.

Per altra banda, també voldria etiquetar aquesta entrada amb la competència de CONVIVÈNCIA, que si bé és cert que aparentment no té res a veure, és gràcies a la bona convivència amb la meva tutora que he pogut acudir a aquesta sessió de psicomotricitat. Com bé vaig dir fa uns dies, en aquest moment m’ocupo jo de les sessions de filosofia i quan vaig demanar-li si podria ocupar-se ella per que jo pogués veure psicomotricitat, no només no me va posar cap pega, sinó que de fet va dir-me que si hagués volgut veure’n més que no hi hagués hagut cap problema. Així, que el bon clima que hem tingut les dos durant tot el període de pràctiques ha creat un vincle on la convivència ha afavorit a les meves pràctiques i als meus treballs posteriors. Així que des d’aquí, aprofito també per dir: MOLTES GRÀCIES ANA APARICIO!!

Us deixo una fotografia que vaig fer de la preparació de la sessió d’aquest dia. Busqueu-me a veure si em trobeu... que jo hi surto!

Sala preparada per a la sessió.
Imatge d'elaboració propia.

Petonets i... fins un altre!

Patricia Pinar Roig.

☺♥♫

Sentint-me com una enginyera de la N.A.S.A.

Hola, hola!

Com bé sabeu, el grup amb el què faig pràctiques a l’Urgell és el grup dels astronautes. També us he comentat que el seu projecte és construir una nau espacial com les de veritat per dins i per fora. Us he comentat qualque vegada, a més, que quan vaig arribar el projecte ja estava iniciat. Però la meva tutora en tot moment m’ha implicat i m’ha deixat formar part d’aquest procés de construcció.

Ja us vaig explicar que al començament de les pràctiques els hi vaig fer un vídeo que, a hores d’ara, encara hi acudim per veure com és la vida dins una nau espacial de veritat. I ara, en ple procés de construcció no anava a ser menys.

Vàrem començar investigant com era la cabina de comandament i les conclusions per a la nostra construcció van ser que la nostra cabina de comandament havia de tenir molts de botons, pantalles, dos seients amb cinturons i una palanca per a conduir.

La tutora va explicar-me que tenia un parell d’idees respecte als seients amb cinturons, però que no se li ocorria res per a tot lo demés. Jo vaig a atrevir-me a preguntar-li que què li semblava la idea d’aferrar taps d’ampolles a les oueres, aprofitant que ja tenien una bombament per a enganxar-los millor. La idea li va agradar molt i ens vam posar a construir-lo amb els infants. De seguida, relacionat amb les oueres, també se’m va ocórrer que les tapes de les oueres podrien servir de pantalles i aferrar a dintre dibuixos de tot allò que podem trobar-nos a l’espai. I dit i fet, la idea també li va agradar. Un cop va estar tot muntat, nosaltres ens encarregàrem d’enganxar-lo a les parets de la nau amb ajuda d’un parell d’escuradents i cola.

Després va arribar el moment de la palanca, on la tutora tenia la dea de fer-lo amb un pal enganxat a una caixa. De seguida vaig dir-li que amb dos desembussadors podríem donar la mobilitat necessària a l’objecte i, a la vegada, que fos més real per als infants. La meva tutora va estar encantada amb la idea i jo vaig sentir-me molt bé de veure que els hi era útil aportant idees al projecte, encara havent arribant després d’haver començat.

Per això, les etiquetes d’aquesta entrada aniran relacionades amb ESPAIS I MATERIALS, ja què he pogut participar oferint idees de materials per a la construcció de la nau espacial per dintre, i ajustar-me, de la mateixa forma, a l’espai reduït que hi ha dintre d’aquesta. A més a més, considero que he d’esmentar també la competència de TREBALL COL·LABORATIU, perquè en tot moment que la meva tutora va preguntar-me si tenia alguna idea per poder col·laborar amb ella, inclús quan ja tenia una idea establerta, proposar-n’hi una diferent que pensava que podria ser més significativa pels infants i podria donar millor resultat.

Aquí us deixo unes imatges que mostren la cabina de comandament de la nostra nau... llàstima que per quan l’acabin jo ja hauré acabat les meves pràctiques, perquè està quedant impresionant!

Resultat dels botons i les pantalles fets amb oueres ja penjats dintre de la nau espacial.
Imatge d'elaboració propia.

 

Vista de les palanques fetes amb desembussadors davant dels seients amb els cinturons.
Imatge d'elaboració propia.

 

Us agrada? Clar que sí...
Petonets i... fins un altre!

Patricia Pinar Roig.

☺♥♫

Astronautes organitzats... i un poc estrellats.

Hola de nou a tots i totes!

Com porteu les vostres pràctiques? Ja comenceu a veure el final? A mi em fa molta llàstima després de tant de temps...

Avui us vull contar que ha passat amb el nostre horari ara que arriba fi de curs. Com sabeu, fem un projecte que es diu “la volta al món en 7 bosses”. Aquest, com d’igual forma s’havia de continuar el proper curs per a què les set bosses passessin per totes les cases, hem decidit parar-lo ara que tots els nens s’han emportat 3 bosses i emprar l’espai de l’horari que hi dedicàvem a altres activitats com acabar el coet o passar les proves de numeració i lecto-escriptura pertinents.

El projecte de construcció de la nau espacial comença a allargar-se per la dimensió del projecte. Així que ara, els dilluns a primera hora se la dediquem al coet per poder acabar-lo a temps. Sobre les proves, fem com el trimestre passat, la meva tutora s’encarrega de les de lecto-escriptura i jo de les de numeració.

A més a més, s’ha ajuntat la preparació de la funció de fi de curs. La meva tutora i jo esperàvem que, després de fer una assemblea per decidir que fèiem, es decantessin per una cançó de les que ja es saben i un ball acord a la cançó. Però no! Aquest astronautes són uns treballadors nats als que els hi agradaria fer una representació teatral d’un conte sobre astronautes que s’inventin i que, aquest teatre, acabi amb un ball tots junts d’una cançó sobre astronautes també.

Ens sorprèn molt aquesta iniciativa que han tingut, perquè d’aquí pot sorgir un altre tipus de projecte. És una llàstima que ara s’hagi de fer tan breu i a corre-cuita.

Però bé, no ens amoïnem perquè hem trobat una cançó ideal per al ball final que la pròpia cançó diu com t’has de moure. És a dir, el ball ja està muntat i el més sorprenent: SE’L HAN APRÈS JA! Així que ara ja només falta fer el conte, el teatre i assajar.

Així i tot, com la piscina l’acaben a tres setmanes de fi de curs, també tindran més temps per poder dedicar-li al projecte del coet i a la funció de fi de curs.

D’aquesta forma, les etiquetes d’avui seran RUTINES, perquè com he pogut viure, són molt importants per al desenvolupament dels petits, però hi ha que saber en quin moment poder flexibilitzar-les per poder beneficiar altres trets del desenvolupament d’aquests; i no per això veure aquesta flexibilització com un aspecte negatiu per a l’aprenentatge. Així doncs, també posaré com a etiqueta ACTITUD ÈTICA DOCENT, ja què amb aquesta experiència m’he pogut adonar que no es tant dolent deixar alguns projectes de banda que es poden continuar en el proper curs i afavorir  projectes que si es volen acabar. Ve a ser un poc com vaig dir un cop: havia d’aprendre a tolerar la desorganització organitzada que s’esdevé a l’aula molts cops i que és imprescindible per a l’autorregulació dels infants. Aquest cop, m’he adonat que es poden portar endavant moltes activitats però que cal tancar portes per obrir-ne unes altres i avançar cada dia, ja que en cas contrari pots acabar frustrat i angoixat per no acabar allò que s’ha planejat i oblidar-te de gaudir dels nens i nenes, del dia a dia i del seu aprenentatge. En poques paraules, i donant sentit al títol de l’entrada, organitzar-se per no estrellar-se!

Què en dieu? Esteu d’acord? Ja direu coses...

Us deixo la cançó tan alegre i divertida que ballem a final de curs... aneu assajant!

Petonets i... fins un altre!

Patricia Pinar Roig.

☺♥♫

_____________

BIBLIOGRAFIA:

• Vídeo extret del següent link <https://www.youtube.com/watch?v=HNzLT_ccW6k>

La papallona Joanina

Bon dia!

Ja us vaig comentar fa un parell de dies que en aquest centre de doble línia els infants es desdoblen per fer filosofia i psicomotricitat. D’aquesta forma, a filosofia queden grups reduïts a cada aula i a psicomotricitat les altres dues meitats.

Doncs bé, quan vaig arribar ja us vaig comentar que estaven fent un projecte on el pintor Goya era el protagonista amb el quadres on sortien persones jugant. Ara, que ja hem deixat en Goya de banda, havíem de proposar un altre projecte diferent.

A la meva companya Sonia i a mi es van proposar les nostres tutores de fer la programació nosaltres amb la seva ajuda. Nosaltres sense pensar-ho vam accedir encantades i vam triar el projecte de “Tot pensant – tot contant contes”.

Aquest projecte tracta d’una marieta (que en el nostre cas ha set una papallona per facilitat de material) que es troba un mapa i decideix fer un viatge. A cada lloc on arriba li conten un conte que, a cada sessió de la programació, hem contat als nens i nenes de les dues aules.

Així, podíem lligar l’altre projecte que duen a terme “la volta al món en 7 bosses”. Aquest es composa per 7 bosses (una per continent més els pols i Eivissa) que cada setmana es reparteixen als nens i amb els pares aprenen algun tret destacable sobre el lloc que els hi ha tocat.

Bé, doncs un cop ens vam decantar pel viatge de na Joanina (nom de la papallona) vam començar a veure com podíem plantejar les sessions, quina feina anaven a fer els infants i com podia ser el mural on s’anava a plasmar el viatge. Ens vam posar mans a l’obra i el resultat em va agradar tant que vaig pensar que podria emprar-ho per al meu treball de fi de grau.

El mural per seguir els viatges penjava de la paret al racó de filosofia i constava d’una sèrie de dibuixos suggerents relacionats amb el conte que anava a ser contat. De la mateixa forma, volíem que els infants fessin el mateix i, per aquest motiu, la feina de cada sessió era l’elaboració d’un pòster de l’itinerari de la papallona i una representació del conte a sobre d’una pestanya que, en aixecar-se, aferrarien una fotografia de l’activitat plantejada per al dia. El resultat? Espectacular, a què si?

Procés de construcció del mural.
Imatge d'elaboració propia.

Feina acabada feta per un dels alumnes de la classe dels astronautes.
Si us fixeu, les rodones blanques s'aixequen i deixen entreveure que davall hi ha fotografíes.

Estem les dos molt agraïdes que ens hagin deixat plantejar aquest projecte, ja que quan vam arribar els projectes centrals d’ambdues aules estaven començats i no havíem pogut veure el procés des del començament. Amb aquest hem pogut veure’l sencer i és molt emocionant veure sessió rere sessió com creix el mural de la mateixa manera que el coneixement dels infants.

Així doncs, les etiquetes aquest cop seran DISSENY, ja què hem set nosaltres les qui hem confeccionat tot aquest projecte; APRENENTATGE AUTÒNOM, perquè encara que hem tingut ajuda per part de les tutores ens deixaven cometre qualque error per a què ens adonéssim de les petites modificacions que havíem de fer d’una sessió per l’altre, fet que personalment ha set molt profitós per a mi perquè és com realment s’aprèn. Per aquest últim motiu és pel qual m’agradaria esmentar també la competència de AUTOCONCEPTE PROFESSIONAL, ja què posant en marxa aquest projecte no només ens hem familiaritzat amb el què és crear un projecte, sinó també amb la importància de observar el procés, partir de les idees prèvies, explotar les habilitats assolides, etc., en definitiva, conèixer bé als alumnes.

Fins aquí aquesta experiència...

Petonets i... fins aviat!

Patricia Pinar Roig.

☺♥♫

En Tomeu, en Bernat i la K de Karate.

Hola a tothom de nou!

Després de diversos dies per aquí... ja hi tornem a ser! I després d’un parell de dies d’assimilar que les vacances han acabat... comencem a afrontar la recta final... i només per a mi, si no també els infants de la classe dels “astronautes”.

Aquestos dies hem aprofitat per introduir algunes de les lletres de l’abecedari que encara no tenim cap referència fonològica, cap nom, ni cap paraula; o en paraules dels infants, “lletres que en Tomeu encara no ens ha portat”.

Qui és en Tomeu? Com és que porta lletres? De què va tot això? Us ho esteu preguntant, no? Si... a mi també em va resultar un poc estrany quan vaig arribar... tots els nens sabien que la “T” era la lletra de Tomeu... però a en Tomeu l’he conegut aquesta setmana.

Les tutores de 4 anys tenen un sistema que m’ha encantat a l’hora de presentar lletres als infants. D’aquesta forma no les presenten totes d’un cop fent que els nens es puguin embolicar o bloquejar amb tanta informació. Aquest sistema comença presentat només les lletres que són inicials dels nens que conformen el grup. D’aquesta forma, l’escriptura natural es veu reforçada gràcies a aquest primer contacte amb l’escriptura. A més a més, és molt significatiu per a ells ja que són els noms de tots els companys.

Després comencen a presentar la resta de lletres amb una titella que tindrà un nom que comenci amb una de les lletres que manquen, en el cas dels astronautes la T de Tomeu. Així presenten la titella que els acompanyarà fins que coneguin totes les lletres amb una lletra que podran associar fàcilment.

A partir d’aquí, cada cop que en Tomeu ve a visitar al grup, els nens ja saben que coneixeran una lletra nova. Els hi plantejarà un problema que es resoldrà amb una paraula que comenci per la lletra que pretenen presentar i, finalment, faran una feina significativa sobre aquesta lletra.

El cas que us presento avui em fa molta il·lusió, perquè aquest dia el Tomeu i en Bernat[1] tenien un gran problema. Acabaven de conèixer la K, però no sabien cap paraula amb aquesta lletra. Van preguntar a tots els nens i tampoc en sabien. Però quan em van preguntar a mi, vaig aparèixer amb el meu kimono de karate i els hi vaig explicar que karate s’escriu amb K, igual que kimono. Després vàrem fer un parell de jocs de karate que vaig dirigir jo amb els dos grups.

En Tomeu i en Bernat, al dia següent, havien portat la K de Karate per a penjar al nostre abecedari amb una foto meva fent karate.



Imatge que es troba penjada a l'abecesadi de l'aula.
Fotografia propia.

 

És per això que les etiquetes d’avui mereixen ser COL·LABORACIÓ, perquè he tingut la sort de poder formar part d’aquesta estratègia educativa tant interessant i significativa pels infants; i ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ, perquè penso que el procés d’aprenentatge de lecto-escriptura dels infants es veu molt afavorit amb aquesta estratègia i aquest procés està íntimament lligat a la comunicació dels nens i nenes, perquè l’escrit també és una eina de comunicació que utilitzem a totes hores i, moltes vegades, sense adonar-nos-en.

A més a més, trobo essencial esmentar també la competència de REFLEXIÓ I INNOVACIÓ, ja què durant el grau he escoltat moltes vegades les teories de l’escriptura natural, el procés d’aprenentatge de lecto-escriptura, etc. Però no havia tingut ocació de veure com realment es treballava i m’ha semblat una activitat molt senzilla i interessant pel fet de la il·lusió que li posen i transmeten als nens. Després, un cop fem escriptura col·lectiva, aquests avenços es perceben de seguida i fa molta il·lusió veure com ens infants han après allò que els hi mostres, aparentment, amb una activitat tant senzilla que podria inclús passar desapercebuda.

Espero us hagi agradat aquesta estratègia i us animeu a posar-la en pràctica.

Petonets i... fins aviat!

Patricia Pinar Roig.

☺♥♫

---

[1] En Bernat és la titella de la classe de les “motos”, que utilitzen el mateix sistema però el nom de la titella és un altre perquè la T ja la coneixien.

O psicomotricitat, o filosofia 3/18!

Hola a tots i a totes!

M’he adonat que una de les coses que us havia de haver parlat i que encara no he fet és la psicomotricitat. No és que m’estigui amagant per no fer-ho... però aquest trimestre les tutores de 4 anys han tingut molta sort.

Com us vaig comentar en entrades anteriors, el dia que hi ha psicomotricitat, també és el dia que hi ha filosofia 3/18; i el que fan és partir els dos grups en dos de forma que la meitat de cada grup va a fer psicomotricitat i l’altra meitat queda a la seva aula. D’aquesta forma, el grup que queda fent filosofia és més reduït i poden aprofundir més en les reflexions. Després del pati el procés es torna a realitzar canviant el grup que havia fet filosofia pel que havia fet psicomotricitat, de forma que en aquell dia tots fan les dues activitats.

Com he dit, aquest trimestre a 4 anys han tingut molta sort i han pogut fer aquests desdoblaments, ja què hi ha una docent de baixa i la mestra que està cobrint aquesta baixa té una gran voluntat per fer aquests desdoblaments i moltes altres activitats conjuntes quan li toca suport en aquests grups.

I la veritat és que amb aquest sistema, els grups de filosofia i psicomotricitat funcionen molt bé, ja que aconseguim tenir un grup reduït pensant i un grup gran heterogeni jugant, augmentat així les relacions entre els dos grups de 4 anys.

No obstant això, quan la docent que cobreix la baixa no ha pogut venir per qualque motiu, les tutores no s’angoixen per res, es posen d’acord i una fa psicomotricitat abans del pati i l’altra queda fent filosofia; i després del pati al contrari. Així que durant aquests dies, només he pogut observar una sessió de psicomotricitat ja que les demés jo quedo amb la meva tutora fent filosofia, i la veritat que m’ha agradat molt.

La sessió l’ha fet na Ana, la meva tutora. I seguint les directrius que proposa Aucouturier, la sessió es va dividir en:

-          Ritual d’entrada, on es llevaren les sabates i entraren a la sala esperant a la resta de companys per escalfar un poc abans de començar.

-          Fase d’impulsivitat, on tiraren la torre de mòduls quan la tutora ho va dir.

-          Fase d’expressivitat motriu, on juguen directament amb els mòduls i la resta de companys. En aquesta fase també trobem el joc simbòlic, que s’incita habitualment una estona després d’haver començat quan es treuen altres materials com teles, pilotes, etc.

-          Fase de representació, on els nens expliquen a què han jugat i amb qui i ho representen mitjançant diverses tècniques: fang, plastilina, dibuixos, etc.

-          Ritual de sortida, on tornen a muntar una torre per als propers nens, es posen les sabates i tornen a classe.

El que em va cridar molt l’atenció, no va ser que la tutora no s’ofegués en un got d’aigua quan va veure que la docent que fa de psicomotricitat no venia aquell dia, si no que durant la fase de representació, un cop van haver parlat tots sobre el joc que havien fet, va portar un gran tros de paper continu on els infants s’havien d’inventar abans un conte entre tots. I em va sorprendre molt el fet que allò que passava a la història era molt semblant als jocs que havien fet els infants durant la sessió i hi havia pirates, princeses, bruixes, etc.

Per al proper trimestre tornarà la docent que estava de baixa... potser sigui qüestió de anar a veure alguna sessió de psicomotricitat per poder contar-vos altres coses; encara que pel que m’han dit... no sé si em fa gaire gola compartir espai i temps amb aquest personatge que encara no conec...

Bé doncs, amb tot això que us he dit, us explico les etiquetes que considero que he de posar avui. Són: PSICOMOTRICITAT, ja què us he explicat la meva vivència amb l’única sessió de psicomotricitat que he fet fins ara; CONVIVÈNCIA, ja que crec que el fet de poder coordinar-te amb la mestra de suport en aquestes estones és de vital importància per a què el funcionament de les dues activitats a la vegada sigui tant significatiu per als infants com productiu per a les mestres; i AUTOCONCEPTE PROFESSIONAL, ja que com he dit, encara que la coordinació sigui molt bona i t’acostumis a treballar així de bé, has de ser prou autosuficient i organitzat com per no angoixar-te si de sobte no pots dur a terme les sessions com estaven plantejades o, com és el cas del proper trimestre, si canvien la mestra de suport.

Us deixo una foto de la sala amb la torre muntada per a què us faceu una idea de com és... nota mental per a la propera entrada de psicomotricitat... FER FOTOS!

Fotografia extreta de la página del centre, link:
<http://cplurgell.blogspot.com.es/p/pati-zona-del-gimnas-pati-zona-de-la.html>

 

Petonets i... fins aviat!!

Patricia Pinar Roig

☺♥♫